L'economia al primer franquisme

L'economia al primer franquisme

Com que hi havia molta escassetat d'aliments i productes de primera necessitat per la indústria, es va regular el racionament de productes com per exemple: el petroli, el carbó, etc. El maig de 1939 es van crear les cartilles de racionament.
El racionament, l'escassetat i la gran quantitat d'organismes que s'encarregaven de controlar el comerç interior, va fer que aparegués el mercat negre o estraperlo, on es dirigia una gran part de la producció i la demanda, els que podien, satisfeien les seves necessitats. Però aquest mercat negre creava grans beneficis creant una classe mitjana afecta el règim que ingressava els seus beneficis en els bancs, els altres grans beneficiats-van augmentar un 70% els seus beneficis. Per descomptat, els grans perjudicats van ser les classes populars.
Si la situació en el camp va ser pèssima, va ser menys dolenta que a les ciutats, ja que el món agrari tenia un accés més fàcil als productes del camp. Aquests anys encara es mantenen en la memòria col·lectiva dels espanyols. La resta del període autàrquic també va estar caracteritzat per la misèria i l'escassetat de productes, generades per la política autàrquiques i altres causes. Davant d'aquesta situació va aparèixer el mercat negre i racionament. El mercat negre cobria les necessitats més elementals que el mercat oficial no feia. A través de l'estraperlo o del contraban van arribar a les famílies espanyoles el cafè, el blat, el tabac, l'oli, etc, que no podien comprar a les botigues autoritzades. Això implicava una gran injustícia social per als menys afavorits. El 14 de maig de 1939 el govern va promulgar el racionament com una mesura temporal per assegurar l'aprovisionament dels productes de primera necessitat a tota la població.
Aquesta mesura va durar fins el 1951. Cada família tenia dues cartilles de racionament, una per la carn i una altra per la resta dels comestibles. El 1943 es van substituir les cartilles familiars per les individuals. El govern fixava la quantitat de racions i fins i tot els dies en què es podien menjar certs aliments.
La dècada dels quaranta a Espanya ha estat una de les èpoques de més pobresa i misèria de la seva història.