La cartilla de racionament, era com un paperet que et donava el màxim que podies comprar de menjar, de matèries primeres... segons el nombre d'habitants que tinguessis a casa teva. Això es va fer, perquè el menjar i les coses estaven molt mal repartides, i hi havia molta gana a totes les cases. Aquesta llei va ser tot un encert per tal del govern, ja que va solucionar bona part dels problemes de fam. Però també va tenir els seus inconvenients, hi havia gent que no contenta amb la part que lis corresponia, anava a cases a robar a altres per així tenir més menjar.

Com que el menjar i els productes de primera necessitat eren molt escassos

Quan es va acabar la guerra no hi havia diners. I els pocs que havien van servir de ben poc, perquè van canviar la moneda. Llavors la gent va haver de viure com va poder. Les famílies s'ajudaven mútuament i tenien agricultura i ramaderia de subsistència.

La meva padrina tenien animals bàsic, porcs, gallines,...
Venien tot el que podien per intentar sobreviure.

Mataven el porc i feien el mandongo (llangonissa,...) era totes les parts del porc, en feien botifarres,...

Quan va poder, de ben joveneta va anar a treballa a una fàbrica d'Alguaire.

No va poder anar gaire a l'escola. Eren una familia pagesa no gaire rica.